Casa de nines és sens dubte l´obra més traduïda d´Ibsen, la més representada i la més discutida. Nora, la protagonista del drama, abandona el domicili familiar perqué el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, peró, Nora deixa la família i la casa perqué no sap qui és. No fui, no es revolta, tan sols vol «ser», educar-se ella mateixa. I per aixó está disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L´elecció de Nora -feminisme a banda- és, abans que tot, un acte d´afirmació individual. Com diria Ignasi Iglésias, «un individualisme que tendeix a enrobustir la voluntat, fent-nos més conscients, més forts».