Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memória i de l´oblit;de la importáncia, en fi, del llenguatge. La veu singular de l´autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferéncies temátiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l´estil i l´atmosfera tan característics de Roig, i l´acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporánia.
