Perquè els que escriuen la historiografia oficial són els vencedors d´un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Amb el cristianisme, els primers van accedir al poder intel·lectual per vint segles. Des d´aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desaparèixer qualsevol empremta de filosofia alternativa. D´aquí ve que s´hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agn.stics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums;els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionisíacs, els nietzcheans d´esquerra i altres o rebotits. Aquesta Contrahist.ria -que constarà de sis volums- explica l´aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensament brillant, del seu art de viure -de viure bé. De viure millor. En aquests dos primers volums ens mostra, entre altres, que els presocràtics no van existir;que Plató aspirava a un immens acte de fe de les obres del materialista Dem.crit;que Epicur no és pas un poltre;que més d´un mil·lenni d´agnosticisme llicenciós travessa l´Edat Mitjana passat pel turmix de la historiografia oficial;que l´epicureisme dura més de cinc segles;que existeixen un bon grapat de cristians hedonistes i que Montaigne no ha escrit sinó que ha dictat els Assaigs, cosa que canvia tot el sistema de l´obra.
