Aquest llibre se centra en l´estudi de la crisi identitària que s´identifica en la novel·lística catalana d´aquest segle, amb el propòsit de demostrar la primordialitat de la temàtica. S´elabora, en primer lloc, una perspectiva filosòfica i sociocultural sobre la concepció de la postmodernitat, la qual es vincula estretament amb el sorgiment de la problemàtica identitària en la societat actual. Posteriorment, s´exploren diferents punts d´investigació relacionats amb aquesta disjuntiva identitària, els quals esdevenen motius narratius constants de les novel·les analitzades: els sentiments reiterats de fragilitat, incertesa i pèrdua de sentit existencial;la percepció de la soledat;la vigència del doble identitari;la confusió entre l´esfera real i la ficció o virtualitat;les relacions líquides, la incomunicació i les identitats volàtils;la pèrdua d´un relat coherent sobre el passat, i les reflexions morals sobre la naturalesa humana. Finalment, es posa el focus en el retrat que ofereixen els textos actuals de la realitat immediata, tant dels costums i conductes habituals dels personatges com les característiques més òbvies del món d´avui.