Aquest estudi desenvolupa un aspecte essencial i, tanmateix, poc conegut de l´impacte del japonisme a Catalunya: la seva incidència en l´arquitectura i els espais interiors de l´entorn del 1900. A partir de la bibliografia especialitzada i de l´anàlisi de fonts primàries, l´autor reconstrueix un fenomen que fou àmpliament difós a finals del vuit-cents a Occident, encara que n´hagin perviscut pocs testimonis, i recull la diversitat i la riquesa de propostes que van sorgir en l´obra de destacats arquitectes catalans: des del Pavelló Imperial Japonès de 1881 i la casa japonesa de l´Exposició Universal de 1888, fins a la Casa Bruno Cuadros de Josep Vilaseca, la Casa Vicens de Gaudí i la Fonda Espanya de Domènech i Montaner. Amb un plantejament inèdit de les relacions artístiques entre el Japó i Catalunya, aquest llibre revalora la significació del modernisme en la història de l´art universal i el paper capdavanter del nostre país en el progrés cultural d´aquella època. Altres títols d
