Terra incognita en la que ens endinsem mica en mica, país aspre de travessar i conquerir, la vellesa projecta grans ombres, va parant trampes i du fragilitat, per. no podem separar-la de la vida: forma part del viatge de l´existència i també ofereix les seves pr.pies possibilitats. És el moment de plantar arbres per als qui venen. La vellesa és un art de viure que podem construir, en bona mesura, a partir de la nostra consciència, les nostres elec-cions, la qualitat de la convivència que conreem amb els altres, mai en solitari, dia rere dia. És un preparar-se a amollar, a acceptar l´inacabat, a cedir el control sobre el món i les coses. En el cara a cara inexorable amb el cos, que ens traeix gradualment, Enzo Bianchi convida tothom a abraçar aquest moment de vida plena, sense fer concessions a una nostàlgia malenconiosa pel futur, ans trobant-hi l´ocasió preciosa de fer un acte generós de confiança en les noves generacions.
