...L´Agni no acaba d´entendre qué és aixó de ser pobre. Només té una cosa clara: els seus pares, la Lalita i ell ho són. I tots els veïns del barri, també. Perqué quan els grans parlen entre ells, en moltes ocasions, solen acabar dient que són pobres. «Ser pobre no és bo», pensa l´Agni, tot recordant les cares tristes dels grans quan diuen aquella paraula. Quan ho fan, mai somriuen... El sol es pon a la mateixa hora per a tots els habitants de Bombai. En arribar a casa, alguns podran obrir les aixetes per rentar-se i preparar el sopar. Peró la majoria, que tan sols tenen aigua emmagatzemada, hauran de repartir entre tota la família el contingut dels cubells que han omplert a les fonts públiques.
