Publiquem la més ambiciosa de les novel·les d´Aurora Bertrana per primer cop en versió íntegra, traduïda de l´original castellà per Núria Sales. Narra la vida en un poble francès entre 1942 i 1945 des d´una perspectiva inèdita: la de les dones pageses obligades a conviure amb els soldats alemanys. Una novel·la europea que tracta el fet bèl·lic amb intimisme i apropa Aurora Bertrana a Irène Némirovsky. Aurora Bertrana va viure la Segona Guerra Mundial a Ginebra, rodejada de refugiats de tot Europa que fugien del feixisme. El 1945, ja firmat l´Armistici, va acompanyar una missió humanitària al poble francès d´Étobon, que s´havia quedat sense homes després que fossin afusellats pels nazis en represàlies a una acció del maquis. La importància d´aquells mesos en la seva vida és el que la nova edició d´Entre dos silencis posa en evidència. La novel·la comença el 1942, quan els pagesos s´organitzen en maquis i les dones han de conviure amb les tropes d´ocupació, i acaba el 1945, quan els soldats alemanys esdevenen presoners de guerra al servei dels civils. Entremig, és la guerra viscuda per les dones que explica Aurora Bertrana, amb totes les contradiccions creades per la convivència amb l´enemic. La gran lliçó d´aquesta novel·la europea: les fronteres no passen entre països, sinó entre caràcters. El postfaci de Georgina Solà explica els fets viscuts per Aurora Bertrana i la història accidentada del seu llibre, que donem per primer cop en la forma en què l´havia concebut l´autora.
