D´entre les poques novel·les de l´Antiguitat grega que se´ns han conservat, la millor és molt probablement Dafnis i Cloe, escrita cap al final del segle II o la primeria del segle III dC per un autor del qual amb prou feines sabem el nom. Dafnis i Cloe explota la tensió entre la placidesa del quadre bucólic i l´agitació de la vida urbana per explicar la história de dos infants trobats i criats per pastors a l´illa de Lesbos, que s´acaben enamorant l´un de l´altra. Diverses vicissituds -incloent-hi escomeses de pirates i soldats- acompanyen els protagonistes en la seva descoberta del desig. Alhora que descriu detalladament el paisatge i els ambients que fan reaccionar el noi i la noia, i també els incidents que catalitzen els canvis en la seva relació, Longus traÇa amb má mestra el desvetllament de la consciéncia sexual de la parella.
