Des dels temps dels nostres patriarques de la Renaixenca i de Costa i Llobera, Palma ha estat l´escenari d´escenes historiques i de llegendes contades en vers. Amb Joan Alcover, Palma es el rerefons elegiac de l´esquing vital. Rossello-Porcel trenca en mil bocins aquesta ciutat de formalitza-chi classica amb el fantasmagoric "Auca". Darrere ells, una llarga cadena de poetes han posat en forma de vers la seva Palma. Per a alguns d´ells, corn Josep Maria Llompart o Bartomeu Fiol, la ciutat ha estat un motiu recurrent. Poetes de fora (Carner, Espriu, EsteIles) tambe hi han guaitat. Ells i molts d´altres, autors de poemes i cantons que arriben fins a avui mateix, construeixen el mosaic d´una urbs de mil cares: la Palma del centre historic i la periferica, la renouera i la intima, la que preserva l´encant del passat i la tacada per les lletjors del mon d´avui, la banyada de claror medi-terrania i la que cal passejar de nit.