Angle de deriva és un poemari que ens convida a un viatge interior, on l´amor és l´inici i el final de l´aventura, és l´estada i el medi, per. també el vaixell immaterial que pren múltiples formes com l´enyor, l´oblit, el desig o la soledat. Les reflexions que suggereixen les etapes d´aquest viatge són visuals i impressionistes, i en cap cas obren vies que permetin la fugida o el retorn a paradisos perduts. El rumb cap a horitzons inexplorats és també un viatge vital i valent a un interior desconegut, allà on s´acomoden els nostres monstres, i que el jo poètic gosa mirar a la cara. Es en els camins ocults de La llum sobre la molsa que fermenten les imatges i es fan paraula visible, entre la foscor i la penombra, per. també es fan silenci amb tota la nuesa que dóna la llum i els matisos que magnifiquen els colors. Montserrat Butxaca (Puig-reig, 1962). Estudiant del Grau de Llengua i Literatura (UOC) i Vicepresidenta de l´Associació literària Pensaments i Paraules. Ha publicat els llibres Els oracles del silenci (Premi Caterina Albert i Paradís, 1997), Quan visquis als ulls de Penèlope (Premi Mn. Narcís Sagués, 2002), Cartografia d´un naufragi (Premi Francesc Català, 2007), aquests dos últims en forma de plaquette, Dunes de safrà (Premi Pare Colom, 2010) i Versos de sal (Premi Ramon Comas i Maduell, 2010). També ha guanyat entre d´altres la Flor Natural als Jocs Florals de Torroja del Priorat (2009) amb Els paradisos imperfectes, i la Flor Natural i la Viola de Plata als Jocs Florals de Calella (2012 i 2013) amb Aquest amor i Passaré volant ranvespre.
