La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l´artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l´extensa i intensa relació d´amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l´avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d´haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l´Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d´important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l´epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l´atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l´amistat i l´admiració mútua en un moment clau de l´evolució de l´obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d´altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l´informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l´èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d´artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.
