Només una. Que si no, faré tard conta el bombardeig perpetrat per l´aviació italiana feixista a Xàtiva, el 12 de febrer de 1939, i a Manuel. La pluja de bombes va coincidir amb l´arribada d´un tren que transportava la 49a Brigada Mixta cap a la rereguarda, fet que va afavorir que l´estació de ferrocarril estiguera atapeïda de gent. Hi van morir cent quaranta-cinc persones amb més de dos-cents ferits. L´11 de febrer van perir sis persones a l´estació de Manuel, tots civils. Després va caure un tel de silenci sobre aquest fet històric anomenat el Guernica valencià. Es tracta d´un relat polifònic que conta trenta-nou vegades uns fets que van ocórrer només un cop, però que mai no havien d´haver esdevingut. Cada capítol és una peça del trencaclosques que vol reconstruir la memòria col·lectiva, omplint alguns dels buits que el pas inexorable del temps ha deixat balmats i així apropar-nos a la veritat que ajude a la reparació. Els capítols, on el personatges salten de la realitat a la ficció confonent-se, fluctuen entre el passat i el present, entre els fets històrics i la imaginació.