Antigament, l´ordre militar era tingut en tanta reverència, que no era guardonat amb l´honor de cavalleria més que el més fort, el més animós, el més prudent i el més expert en l´exercici de les armes. La fortalesa corporal i el coratge s´han d´exercitar amb saviesa, perquè, així com algunes vegades uns pocs han obtingut victòria sobre molts a causa de la prudència i les bones arts dels batalladors, en altres ocasions la saviesa i l´astúcia dels cavallers han sigut suficients per a véncer la força dels enemics. I per aquesta raó els antics ordenaven justes i tornejos i educaven els infants en l´exercici militar, perquè en les batalles foren forts animosos i perquè no sentiren terror davant la visió dels enemics. La dignitat militar ha de ser premiada, perquè sense ella els regnes i les ciutats no podrien romandre en pau, segons diu el gloriós Sant Lluc en el seu evangeli. Mereixedor és, doncs, el virtuós i valent cavaller, d´honor i de glòria, i la seua fama no ha de ser oblidada amb el pas dels dies. I com entre els altres insignes cavallers de gloriosa memòria sobreïx el valentíssim Tirant lo Blanc, d
