En Gaustin, un psiquiatre enigmàtic, inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d´Alzheimer. Cada una de les plantes de l´edifici reprodueix al detall una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai segur i reconeixible. Però ben aviat la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur a on escapar-nos I quin és el perill que el passat acabi envaint el present fins a límits insospitats Amb un ús perfecte de la sàtira i la ironia, aquesta novel·la ens ofereix una mirada política sobre el passat com a refugi dels possibles desastres que ens aguaiten. Gueorgui Gospodínov escriu sobre la possibilitat de fer un viatge irresistible per un continent sense límits, on la història i la nostàlgia serveixen de recer davant de la incertesa del futur.
