Uns relats curts ÚNICS en la literatura catalana, per la seva radicalitat formal i un univers que veu d´una imaginació sense equivalent.Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat d´humor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa breu. S´obre el teló obre una via inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreix el «relat teatral» Que inventa l´esquetx teatral d´impossible representació En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica d´Agota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett. «Des d´alguns contes de Monzó que no havia llegit encatalà una voluntat, més decidida i sistemàtica encara, dedonar la volta a les convencions dels contes populars»,Mercè Ibarz, Núvol «Bardera ha anat bastint un món narratiu valuós,peculiar i fascinant», Manel Ollé, La Lectora «Una de les veus més divertides, desinhibides i inquietantsde la nova literatura catalana», Jordi Nopca, Ara
