Aquesta és la història d´un lluitador de circ, un lladre de cavalls, i un ocell. Acaben de sortir de la presó i caminen sota la llum atordidora de la ciutat de Chamrouche. La ideologia frondista controla el pols de la ciutat. L´envileix, l´enverina. Per als tres pàries, sortir de la presó no significa obtenir la llibertat. També és la història d´un escriptor. La seva literatura és grisa, perquè el fàstic que sent és immens. A la tarda, es prepara per recollir una amiga i assistir a un concert de música de cambra. El frondisme detesta la música de cambra. El frondisme sap què convé al poble. El frondisme actuarà en conseqüència. «Solo de viola» és una punyent i desoladora dissecció dels mecanismes que el totalitarisme utilitza per destruir l´ànima humana. És, també, l´avantcambra d´un edifici novel·lesc monumental, un gènere literari per si sol: el postexotisme d´Antoine Volodine i els seus altres heterònims, que La Segona Perifèria explorarà en els propers anys.
