Una novel·la inèdita de Maria Antònia Oliver, premi d´Honor de les Lletres Catalanes, que és un cant a la llibertat i, sobretot, a l´amor. Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a l´illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics.La història d´amor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims d´Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l´enyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat d´un país gris, a finals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades amb pany i clau. "La vida, en sortir del present, no la conec, serà totalment nova per a tots dos. Quan hi penso fredament, m´esvero. Hi ha un munt de preguntes materialistes: de què viurem Trobarem feina [...] Val més no fer càbales, no creus Després de les tenebres que vivim al començament del nostre camí, el més probable és que tot se´ns faci més planer: almenys estaré al teu costat i això sol omple la meitat del tot. Desitjo un futur inquiet, ple de tu, completament diferent de l´ara que sembla no acabar mai".
