Durant la dècada de 1930 la dècada de la misèria i de la prosa, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d´aquest volum: «El Diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l´exili com en un Estat soviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-la desaparèixer. En aquest volum, l´autora parla amb vivor d´allò que és mort, d´allò que és enterrat en els records d´una memòria amb filtre infantil. Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i de rimes, i amb un imaginari carregat d´imatges i referències religioses, culturals, lingüístiques i infantils, les tres peces del volum ens serveixen per presentar la prosa d´aquesta creadora fervorosa per primera vegada en català.
