La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L´home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D´aquí en surten dos destins possibles: depenent de com es recuperi la mare d´aquell sotrac, veurem com les vides dels fills s´embranquen per camins ben diferents. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se´ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.
