La Maryam se n´ha d´anar del país on viu. I hi deixa l´ àvia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se n´hagi d´anar de casa perquè, d´un dia per l´altre, deixi de ser un lloc segur. Per. se´n va, i el lloc on arriba no s´assembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per aix. s´estima més callar. El menjar és tan diferent que és impossible que li agradi. Per aix. s´estima més no menjar. Se sent tan sola? Fins que un dia, a l´hora del pati, sent una veueta darrere seu que li demana qui és: «Com et dius?», li diu. Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot.
