Aquest llibre és un assaig sobre el saqueig d´art durant el període nazi, quan Europa es va veure immersa en un terrible conflicte bèl·lic general. El llibre comença amb la justificació d´aquest interès per l´art i la distinció que feia el règim entre art inspirat o bo i art degenerat, fruit del peculiar gust artístic de Hitler i de les tesis que va construir al seu voltant, gènesi de les persecucions que emprendrà el règim. El saqueig, que serà institucional, tindrà també noms i cognoms concrets, des dels homes de Göring a l´extensa xarxa de compradors i intermediaris i els llocs on van anar a parar aquestes obres. Però, per comprendre el que va passar aquests anys cal també plantejar la reacció que van tenir els intel·lectuals i artistes europeus davant l´auge del nazisme a Europa i no només a Alemanya o Àustria sinó, sobretot, a França, país que acollia als anys trenta l´elit cultural del continent. Els països neutrals de la guerra també hi van participar, enriquint alguns personatges que van fer d´intermediaris. Capítol especial mereix el rastre de l´art ensangonat a Espanya i Amèrica Llatina, així com al paper de Francesc Cambó com a col·leccionista. El llibre també dedica un apartat a la destrucció de l´art religiós a la zona republicana espanyola i les vies de sortida dels objectes confiscats. El llibre apunta també el paper de la Comissió Roberts i els programes aliats de recuperació de l´espoli, així com una reflexió sobre el valor de l´art i la reparació del dany.
