"Federico, de viu en viu" mostra un Federico García Lorca que s´ho juga tot a un amor apassionat.José Moreno Arenas, nascut a Albolote ùa dotze quilòmetres de Fuente Vaqueros, el poble del poeta i dramaturg més universal de La Vega de Granada, i ben a prop també de Valderrubio, l´Asquerosa de les tragèdies andalusesù i del tot familiaritzat amb l´obra i la biografia de Lorca, podria semblar predestinat a seguir la seva estela, però no va ser fins fa relativament poc que va tenir una mena de revelació en sentir-se de sobte transportat o immers dins un autèntic escenari lorquià, i això el va portar a escriureEl inframundo (2014). Aquesta peça, sorgida com una reivindicació del teatre surrealista de Lorca i un apropament a l´home en detriment del mite, seria el germen i inequívoc antecedent de l´obra que aquí presentem. En totes dues es contraposa l´estètica costumista amb aquella altra decididament avantguardista i experimental.
