US HAN PREGUNTAT MAI SI TENIU PARELLA? I QUAN RESPONEU QUE NO, US HAN MIRAT AMB CARA DE COMPASSIÓ I HAN INTENTAT CONSOLAR-VOS AMB UN «NO PATEIXIS, QUE AVIAT LA TROBARÀS»? Segurament, la resposta és que sí, i aquest llibre parla concretament d´aix.. De l´estigma social que gira entorn de la solteria femenina, precisament pel fet de ser dones i de voler ser independents. Les dones sovint experimentem la solteria com un temps de tristesa vaga i anhel romàntic frustrat, un buit feixuc entre parella i parella que hem de transitar. Per., realment, la solteria ha de ser així? Què ens passa a les dones quan no tenim parella? En una societat que està pensada per a dos, com es pot viure sent una? Contestar aquestes preguntes i deixar enrere els prejudicis, viure de manera independent, gestionar la sexualitat, la soledat o la vida afectiva sent soltera són algunes de les respostes que t´ofereixo al llarg del llibre. Respostes que he trobat a partir de la meva experiència com a soltera i la de moltes altres dones que m´han ofert generosament la seva. Perquè entre totes deixem de viure la solteria com un parèntesi i li donem la categoria vital que té, de plenitud, independència, vitalitat i infi nites opcions.