Presències reals (1989) és un dels llibres més controvertits de George Steiner. En una exhibició d´erudició i clarividència, l´autor defensa la tesi segons la qual totes les arts estan lligades de manera indissociable amb la transcendència del diví, de manera que no hi pot haver una obra d´art autèntica, una poesia, una peça musical o una pintura, sense la presència d´un déu, el que sigui. En certa manera, l´art és, per Steiner, una reacció a la creació. El llibre planteja una defensa del significat de les arts i de la creació poètica per si mateixos, una invitació a mirar l´art autèntic de cara i a deixar-se posseir per la llibertat que pot atorgar l´experiència estètica de la lectura directa i activa, deixant enrere el comentari i la dissecció de la teoria literària, que afebleixen l´impacte estètic de l´art. Proposa, en definitiva, una interpretació activa i no passiva de les obres més importants de la tradició literària occidental, explorant els límits del llenguatge i dels significats. Una defensa en tota regla de l´accés a la transcendència per mitjà de l´experiència estètica: «El tors arcaic de la cèlebre poesia de Rilke ens diu: canvia de vida. I fan el mateix tota poesia, novel·la, obra de teatre, pintura i composició musical que valgui la pena trobar-se.»
