La memòria de les petjades indaga en el territori de les vides, dels mons, que anem deixant enrere. És, per tant, un llibre que aborda i reflexiona sobre el pas del temps i els seus senyals. El poeta fa recompte amb tristor, serenor i enyorança dels records que han quedat gravats en el cor però que potser, a l´hora de reviure´ls, fan més profundes les siluetes de les petjades. També, amb recança i vers a vers, reconeix que serà impossible canviar el destí de les seves traçades. Els poemes, amb l´ajuda de les formigues negres que emmagatzemaven les engrunes de la memòria, tracten de recuperar part de la vida aferrada a la pell del temps. Des de la pèrdua de la infància, des del crepuscle de la maduresa, el poeta avança i retrocedeix en la recerca de la identitat de l´home que escriu amb cendra les cançons de l´adeu. I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s´ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.
