Hi esmercem tota la vida, a domesticar el galop desbocat dels dies. O a recosir la cuirassa que ens hauria de salvar d´esgarrinxar-nos la pell a cada esterrossada. Però les veritats són fetes de grava i de bardissa. D´un acer fred i esmolat. I tots estem en perill, dins les mans que empunyen l´esdevenir: desconeixem si sabran discriminar entre la força d´una carícia i l´embat d´una bufetada. Damunt les runes d´un món que, als anys vuitanta del segle xx, el progrés ensalvatgit dictaminà que havia de desaparèixer, Galop de sang hi reconstrueix un entramat de veus que salten a peu coix entre les pèrdues i els records que les apedacen. Que entomen els vendavals de l´heroïna, el poder, la hipocresia. O que s´entossudeixen a tastar els esquers de l´amor i el desig sense pensar si s´empassaran un glop de fel o s´enduran als llavis un mos de síndria. Joan Duran, poeta i narrador, ens presenta una novel·la que, segons el jurat del premi Andròmina, destaca per «la plasticitat de la llengua, la minuciosa descripció de la crueltat humana amb una sensibilitat extrema, i pel domini subtil de l´oralitat amb violència expressiva».
