«La figura literària de Francesc Pujols és polifacètica i encara no ha estat analitzada a fons del tot. Tothom sap qui era Francesc Pujols, per. se sap per aproximació, per intuïció o per simpatia/antipatia. Tenim idea que va existir un personatge pintoresc, anecd.tic, amic de les boutades i de l´humor gras. Les seves obres, per., encara no han atret l´atenció generalitzada de la crítica actual malgrat l´existència de bi.grafs fidels i malgrat, també, els elogis que li dedicaren figures com Sagarra, Pla o fins i tot Carles Riba. Segurament aquesta desconeixença rau en el fet que un home que gosa escriure obres de títol tan ambiciós com Concepte general de la ciència catalana o La religió i la moral i que pretén crear una filosofia nova desperta una considerable prevenció, sobretot si la imatge més coneguda d´aquest home és, popularment, la d´haver estat director del Papitu, i no del primer, sinó del segon. I segurament també aquesta desconeixença és conseqüència del caràcter atípic d´un personatge que irrita els ortodoxos i desconcerta els heterodoxos i que, per tant, no pot servir de bandera a ningú.» Francesc Fontbona, 1982
