«D´allá no me´n vaig emportar res de bo. Només un trauma etern que no me´l treurá ningú, un pósit negatiu que et queda per sempre.» Una investigació esfereïdora que destapa uns fets ocults i silenciats durant décades: els abusos sexuals, els maltractaments físics i psíquics, l´explotació laboral i les práctiques médiques dubtoses que van patir milers de nens als internats religiosos i de l´Estat durant el franquisme i fins ben entrada la democrácia. Un exercici de periodisme de primer ordre, que dóna veu a víctimes i testimonis i denuncia amb noms i cognoms la suposada superioritat moral al servei de les més baixes passions. Montse Armengou i Ricard Belis, amb l´orgull del periodisme compromés com a bandera, volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sápiga qué va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada. «Em costa confiar en la gent que m´aprecia i no sé deixar-me estimar. Suposo que em vaig construir una cuirassa per sobreviure en aquell món. Allá nosaltres no érem res, la morralla de la societat: fills del pecat, pares a la presó, nens abandonats... Ningú responia per nosaltres i els nostres destins els marcava amb impunitat total un sistema feixista tocat per la má de Déu.»