Amb aquests relats, históries novel·lades, l´historiador Pere Ferrer pot acontentar la seva obsessió per donar a conéixer el nostre passat, més enllá dels reduïts cercles académics. A pesar que els relats són autónoms i tenen un perfil propi, el conjunt és unitari grácies al context históric que actua d´aglutinador. L´obra narra fets colpidors que transcorregueren en el decurs dels anys de la postguerra (1939-1952). A mesura que s´avan¡Ça en la lectura, es va fent nítid el retrat d´un període marcat per la miséria moral, per la divisió entre els guanyadors i perdedors, per la fam, per la repressió, per la por, per la corrupció... Els relats, tenyits de sarcasme i d´humor ácid, es van configurant dins la foscor en qué va quedar embolcallada la "nova Espanya" després de l´eclipsi de llum que provocá la guerra. Són históries d´amor en temps de magror, de prostitució per fam, de contraban, d´estraperlo, d´honor i de vergonya. Els protagonistes en són les dones que no es volen doblegar davant la submissió que els imposa el sistema i prediquen els capellans;els contrabandistes, els estraperlistes i guárdies civils units per sobreposar-se a la miséria;un mestre d´escola falangista i gent sense história.