L´amfitrió d´una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d´un llibre que acaba de publicar-se. Ell está tan capficat en el seu paper d´home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que está recomanant-li el llibre a la própia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sápiguen o no de qué parlen, insisteixen a explicar coses a les dones. Els homes m´expliquen coses és una reflexió sobre com s´ha construït al llarg de la história la diferéncia entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d´intel·ligéncia i esperanÇa que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigéncia del feminisme. «Una dona camina per una carretera [...] Vet aquí el camí: potser fa mil quilómetres, i la dona que hi camina no está ni al quilómetre número u. No sé fins on ha d´arribar, peró sé que no va enrere, malgrat tot, i que no camina sola.»