El 1633, l´Església condemnava Galileu perqué contradeia paraules textuals de la Bíblia i refutava l´astronomia geocéntrica. Aquell mateix any, Descartes tenia a punt la publicació d´El món, una obra d´inspiració copernicana on exposava la física mecanicista. Per evitar el mateix risc, Descartes va decidir publicar el 1637 una obra que incloïa, a part del Discurs, tres assaigs científics, La dióptrica, Els meteors i La geometria, que sense tocar l´espinós tema de l´astronomia, il·lustraven la poténcia del seu métode. L´obra és forÇa original, tant des del punt de vista estilístic, com pel fet que es va publicar en francés, de manera que fos comprensible per a tothom. Així, Descartes s´allunyava deliberadament dels continguts i la forma de la filosofia escolástica dominant fins aleshores, d´arrel aristotélica i tomista, i originava el que en general coneixem com a filosofia moderna i en especial en la forma racionalista.
