Diuen que en mil anys d’història, l’únic que no ha conegut el poble rus és la llibertat. Sotmès i humiliat, ha enaltit falsos messies per defensar-se d’un poder opressor i despòtic. El cabdill cosac Iemelian Pugatxov en va ser un, la seva revolta va servir d’inspiració a Puixkin per escriure aquesta novel·la que bascula entre la guerra i l’amor i que és, ras i curt, una delícia. Andrei Petróvitx ja es veia llicenciant-se sense cap esforç a Petersburg, però el seu pare decideix curar-li la candidesa juvenil enviant-lo a fer el servei militar als confins de l’imperi rus. Acompanyat d’un servent desconfiat i patidor, el nostre heroi confiarà en desconeguts tot travessant l’estepa, es posarà sota les ordres del capità Mirónov, es batrà en duel, patirà la conxorxa de companys envejosos, veurà crims atroços comesos en nom de la llibertat i, sobretot, descobrirà l’amor quan conegui la Maixa, la filla del capità. I és que l’amor i la bondat són els veritables protagonistes d’aquesta novel·la escrita pel poeta més gran de Rússia, el creador de la seva literatura moderna que estava convençut que la bellesa és l’arma més mortífera del món.
