Els habitants d’aquesta terra, del cel en diuen pare, de la terra, mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i els boscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els homes. Ells són els tuvinians i la seva terra és coneguda des de temps immemorials amb el nom de Tuvà, al bell mig de Sibèria. La cultura i la manera de viure dels tuvinians no l’han definida ni els imperis ni les dinasties, sinó que ho han fet el vent que assola l’estepa i les neus perpètues que cobreixen les muntanyes, la frondositat de la taigà i l’eixarreïment del desert. L´han definida també els animals salvatges. L´os, que els tuvinians tenen per ancestre, el cérvol, que prenen per germà, l’àguila, que els guia en les seves rutes infinites o el llop, que els uneix com a poble. I també encara, el bestiar dels seus ramats: els cavalls i els camells, els iacs i, naturalment les cabres, les vaques, els xais o fins i tot els rens, dels quals encara moltes famílies s’alimenten perquè continuen el seu estil de vida tradicional. En Gerard Canals va aprendre a cantar el Khöömei, un estil de cant tradicional tuvinià. El 2022 va guanyar un premi al IV Festival internacional etnomusical de Khöömei al centre d’Àsia i va fer amistat amb molts tuvinians que li han explicat totes aquestes llegendes i rondalles que us oferim a Contes de Sibèria
