Això era i no era una mosca a qui li agradava rabejar-se en la mel que se li oferia, saltironant de rusc en rusc. Era una mosca d´allò més melticulosa, però un bon dia no va calcular bé i es va enganxar els dits. Des d´aquell dia escriu poesia o ho intenta, sempre que els dits no se li enganxen al ttttttteclat. Com una mosca enganxada a la mel recull la primera collita de versos elegíacs del traductor i filòleg castellarenc Eloi Creus, un llibre que insisteix en el ritme com a fonament del cosmos i, per tant de la poesia, i que se centra en l´obsessió de regalar-se en un dolor ple de joia, en el record de la pèrdua (viscuda o que s´ha vist viure) fins al sadomasoquisme, com la condemna a mort d´una mosca enganxada a la mel. Eloi Creus és doctor en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Li agrada escriure versos, tant seus com d´altri, sobretot d´altri, perquè té la seguretat que són bons de veritat. Ha traduït Menandre (2020), Safo (2022;Premi Cavall Verd de traducció de poesia), Sandro Penna (2023), Aristòfanes (2024;Premi Vidal Alcover, 2019) i Primo Levi (Premi Jordi Domène