Els vuitanta-set cants que conformen els Himnes Òrfics han estat tradicionalment atribuïts a Orfeu, personatge de la mitologia grega clàssica que amb les seves extraordinàries dots musicals i el seu cant seduïa el cos i l´ànima de qui l´escoltava. Els Himnes Òrfics s´adreçaven a elements de la natura i l´univers i invocaven els deus per tal que els fos concedit el benestar i la pau d´esperit. Els Himnes posen davant del lector tota l´exuberància i esplendor d´un món no domesticat, engalanat amb un paganisme no regulat, el bell rastre d´èpoques anteriors on encara no s´havia establert la regulació religiosa per mitjà de l´escriptura. Expressen, tanmateix, l´exuberància, la bellesa i la meravella d´un món no contaminat encara per la mirada racional i suposadament superior de «l´home modern». Aquest món no desxifrat racionalment és un món màgic, fastuós, ubèrrim;és a dir, la pura celebració de la joia dels sentits. «La resta és temps i dedicació, sempre des de la submisa admiració per uns textos, els Himnes Òrfics, i una llengua, el bell català amb el qual he après d´estimar el món que ens envolta. El resultat final són aquestes interpretacions dels Himnes Òrfics que oferim als lectors i a les lectores i que volen ser, en definitiva, un modest homenatge al món grec arcaic, tothora sumptuós i florent, i també al nostre català, delicat i arrauxat, i alhora, exquisit i vehement.»
