A penes un rastre, una marca, un senyal d´una dona en el temps, és el que condensa el diari líric de M.nica Miró. Una orientació en el trànsit de la vida, d´on prové l´alenada proverbial i on es formen els prop.sits inscrits. És el mapa d´una constitució moral i de les adversitats que la somouen o modifiquen: el temps del temps, el temps de la dona i el temps que ja no ho és, allà on el vestigi esdevé transcendent. El transcurs dels dies obre ferides, ens vincla, ens exilia. Només la paraula salvaguarda, atenua el dolor i ens sobreviu.
