´Follia Noctàmbula´ sorgeix al Baix Empordà, en un esdevenir temporal del cos, des duna anormalitat social a una vigilància social. Lencontre amb si mateix i amb lexterior provoca a cor cru una capritxosa poesia com a percepció, condemna i ordenació del temps, del cos i de la sexualitat, redoblant el vers. Lautora absorbeix, a través del món i des de les seves professions, una gran inquietud personal que li provoca la necessitat urgent duna mirada crítica de la postmodernitat líquida (Zygmunt Bauman) i de la biopolítica (Michel Foucault) que prenen partit en les nostres vides. Submergida en una continuïtat destudis universitaris, descobreix i redescobreix grans autors i tantes utopies que promouen el «pensar contra el pensar» (Santiago López Petit) i que abandonada a silencis, esclaten en versos al capvespre, teixint un encontre amb lalteritat.
