A lEdat Mitjana es generalitzen els establiments interiors al Montseny, quan al segle X sinicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agr¡cola. Aleshores saborda una gran construcció desglésies repartides per tot el territori, fixant aquesta població que sha llençat a la colonització del mass¡s. La caracter¡stica principal daquestes esglésies és la solidesa que ha permès que arribin fins als nostres temps. A Catalunya el romànic sempre ha estat un art apreciat. Lobra magna del romànic català està recollida en dos moments especials del segle XX, als anys 30 per Puig i Cadafalch, i als 90 pel montsenyenc Antoni Pladevall. Les esglésies romàniques del Montseny són senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns del romànic que se solen repetir, com lorientació a lest de labsis, laccés amb porta i arc de mig punt pel costat migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. Hi ha una caracter¡stica que no sha perdut quasi mai. Lelement que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de la seixanta dobres romàniques que visitareu seguint les rutes daquest llibre estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altra manera, quan el fet de bastir lesglésia suposava la conquesta del terreny. Totes elles tenen una situació especial al lloc, ja sigui perquè estan culminant un turó que els permet controlar lentorn, per ser al centre de la plana, el lloc de trobada del masos del poble, dins dun inexpugnable castell, a peu del cam¡ Ral o a tocar la riera. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles.
