Natasha: Soc una noia que creu en la ciéncia i en els fets demostrables. No en el destí. De fet, no soc la mena de noia que coneix un noi al carrer i se n´enamora perdudament. I encara menys quan la meva família será deportada a Jamaica d´aquí a dotze hores... Daniel: Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l´altura de les expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Peró quan la veig, m´oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destí ens reserva coses extraordináries...
